Albert Heredia i Bosch

Els Musicals

2011-12-28T15:27:00.003+01:00

Què són els musicals?

Un musical o una obra de teatre musical és una forma de fer teatre que combina 4 elements: cançó, música, ball i diàlegs. Sempre al darrera d’un musical hi ha una intenció d’explicar alguna història i això es fa gràcies a la música, les lletres i el ball. A més, darrerament, molts musicals tenen una posada en escena molt acurada, gràcies en part als grans mitjans tècnics disponibles.

Els musicals no han estat inventats en els darrers anys sinó que ja fa molts anys que se n’estan fent a tot el món. Des de fa molts anys ja no es diu teatre musical sinó musical.

BROADWAY: Un lloc important

Broadway és un carrer de la coneguda ciutat de Nova York. De fet, dels grans musicals que es coneixen arreu del món, la majoria han sigut creats a Broadway. Hi ha una escola de musicals, la més important del món i la majoria de grans produccions han estat pensades a Nova York.

Ja fa molts anys que els musicals han sortit del seu context anglosaxó original i han estat exportats i després adaptats a diferents llocs del món com Alemanya, França, Canadà, Àustria, Japó o Austràlia.

Alguns musicals especialment famosos arreu del món, dels quals s'han fet traduccions i adaptacions arreu i s'han portat al cinema són Jesucrist SuperStar, Grease, West Side Story, El fantasma de l'òpera, Cats, Les Misérables, El Rey León, Chicago, A Chorus Line, Rent o Mamma Mia!.

Els musicals a Catalunya:

A Catalunya també portem una llarga tradició en el terreny dels musicals. Alguns d’ells han estat musicals estrangers adaptats i traduïts al català. Altres, han estat creats expressament i uns altres adaptats partint des d’obres de teatre d’autors catalans.

Una de les companyies de teatre catalanes que més ha entrat de ple en el terreny dels musicals ha estat sens dubte Dagoll Dagom. Ha adaptat i creat un gran nombre de musicals, alguns dels més importants són:

Mar i Cel, Flor de Nit, Historietes, T’odio amor meu, Poe, El Mikado, Aloma i La nit de Sant Joan.

2011-06-12T20:20:00.003+02:00

Les Colònies Musicals són una activitat adreçada a infants que tot just han començat l'aprenentatge de l'instrument.

Fins a dia d'avui, han estat molts els infants que n'han fet, ara ja adolescents o, fins i tot, adults, que han gaudit de l'oportunitat d'aprendre a ESTIMAR la música. Això, que sembla tan abstracte, no és més que, per una banda, el resultat d'interioritzar inconscientment el contacte amb la natura i, per l'altra, d'haver conviscut amb altres nens i nenes. Tot amb el generós quefer de les professores i professors que els assisteixen, no només en les tasques musicals, sinó també en el camí cap a la seva formació integral.

2011-05-21T17:02:00.001+02:00

El sentit de la música

2011-04-20T08:52:00.002+02:00

Els estudis de música es plantegen a Espanya, en general, com un complement o una afició que ha d'estar paral·lela a la formació escolar o acadèmica. El seu arraconament ens allunya de la civilització grega, que no dubtava de la seva importància. Per a ells tenia tant de sentit estudiar i comprendre la música com aprendre astronomia, geometria i filosofia. De fet, la pedagogia assenyala que el nen s'expressa abans cantant que parlant, la seva imaginació musical coopera en el desenvolupament de la seva personalitat i el caràcter progressiu de la música l'acompanya al llarg del seu procés evolutiu, des de l'educació infantil fins als nivells més alts d'aprenentatge, adaptant-se en cada moment a les seves capacitats i interessos específics. L'educació musical dota el nen, doncs, de sensibilitat per a captar les manifestacions del món sonor, amplia la seva facultat d'expressió, forma en ell una consciència del que és, ha de ser i pot ser l'art i l'acosta als seus semblants.

No hi ha mala oïda, el que manca és formació

2011-03-21T22:59:00.002+01:00

És un error comú pensar que es té mala oïda i que aquest problema impedirà cantar o tocar un instrument. Si bé la capacitat d'aprendre música és major en algunes persones, la possibilitat d'aprendre el llenguatge de la música és universal. Sovint la incapacitat no és la d'entendre o aprendre, sinó la de reproduir el so, però, a això, també s'hi arriba, encara que no tothom ha de tenir una veu bona ni bonica. A més, l'aprenentatge de música no s'ha d'enfocar per a arribar a ser forçosament un virtuós de determinat instrument. Deixar de ser analfabets musicals, ser capaços de reconèixer els instruments i distingir entre diversos tipus de música representa, també, tot un repte.

Perquè ara ens toca música?

2011-03-07T22:56:00.002+01:00

L'aprenentatge musical proporciona un coneixement integral del món.

De la mateixa manera que ensenyant literatura no es pretén crear escriptors ni amb l'educació física formar atletes, aprendre música no significa promoure músics. Com a matèria imprescindible en la formació de les persones i en l'ampliació de la cultura, la música respon a la necessitat compartida amb altres disciplines humanístiques d'aconseguir un coneixement integral del món. No es tracta de dominar el solfeig, que ara s'anomena llenguatge musical, sinó de dedicar interès i temps a conèixer i reconèixer els instruments (almenys els més populars en el món occidental) i de fer-nos amb un bagatge de compositors, intèrprets, corrents, escoles i obres universals. Lluny encara d'eradicar l'analfabetisme musical, hem d'admetre que el coneixement social d'aquesta expressió humana és molt exigu en el nostre país, mancança que ens impedeix gaudir-ne en tota la seva dimensió.

Criteris per escollir un centre

2011-02-18T19:48:00.003+01:00

Degut a vàries consultes que he anat rebent durant els últims mesos, en aquest post us deixo unes breus orientacions per com fer-ho a l'hora d'escollir un centre d'educació musical.

Poden servir com a pista aquesta sèrie de criteris:

Plantejar l'aprenentatge de música com una activitat lúdica, activa i participativa, en què el moviment i la improvisació rítmica i melòdica tinguin un paper important.

Desenvolupar la sensibilitat i el plaer per la música, a més d'atendre resultats tangibles de domini de la tècnica.

El nen ha d'elegir un instrument després de conèixer, visualment i auditivament, diferents opcions i sabent si podrà formar part d'una orquestra, tocar en grups de cambra, etc.

Els grups han de ser reduïts, de 15 alumnes com a màxim.

L'organització de festivals i actuacions no ha de figurar com a objectiu prioritari.

Convé rebutjar metodologies que potenciïn la rivalitat i la competitivitat entre els alumnes i valorar diferents maneres d'entendre la música.

Bonic conte de l'Eli Pujol

2010-11-26T20:41:00.002+01:00

El dimarts és el meu dia preferit

Encara que avui no ha tingut un bon matí a l’escola, el dimarts és el dia preferit d’en Dídac. Després de les classes va cap a l’escola de música: té classe de piano

Entra amb un somriure a l’aula, com sempre, content de retrobar-se amb els companys, els espera una hora de música per davant… li ha anat bé poder explicar al profe el que li ha passat a l’escola quan li ho ha preguntat.

Després de col·locar els gomets verds corresponents al calendari d’organització de l’estudi personal, s’adona que trobar la posició correcta amb l’instrument li costarà una mica més que altres dies, potser perquè està nerviós… Però com que no comencen a tocar fins que tots l’han trobada, observant-se els uns als altres, no ha acabat la classe amb gens de mal d’esquena. Sort que els seus companys han conegut amb una sola mirada que avui hauran de tenir més paciència amb en Dídac.

Han començat amb un exercici rítmic a la zona de moviment. A en Dídac li agrada molt preparar les peces d’aquesta manera, nota que quan després van al piano, ja té la cançó al cap i quasi no s’ha d’esforçar gens en desxifrar la partitura.

La cançó és molt bonica. En Dídac torna a somriure quan el professor li demana que repeteixi el seu fragment, mentre diu als altres companys que es fixin bé en com fa els finals de frase. Després ha passat quasi el mateix amb la Laia: a en Dídac li ha anat molt bé veure com posa la seva mà –que és força petita com la seva- en aquell tros més difícil. Quan havien de tocar tots els fragments seguits la Sara s’ha perdut i la cançó s’ha aturat, però només amb un petit exercici per reforçar la regularitat de la pulsació n’hi ha hagut prou per solucionar-ho entre tots.

S’acosta el concert de final de curs, i tots han anat aprenent a tocar el piano a partir d’un mateix repertori en comú. En Pau els diu que avui han de decidir entre tots com es repartiran les cançons. Gairebé en totes les peces està molt clar qui les ha de tocar, la discussió és breu: tots coneixen molt bé els punts dèbils i les habilitats de cadascú i parteixen d’aquesta informació per organitzar-se. Només hi ha hagut una mica de polèmica a l’hora de pensar el repertori de la Laia, ja que no coincidia el que els companys creien que ella tocaria molt bé i el que ella tenia ganes de tocar. El professor ha aprofitat per preguntar-los si creuen que és preferible tocar les cançons que millor els surten a cadascú o les que més els agraden. En Pau aprofita totes les oportunitats per fer-los reflexionar! Finalment han arribat a un acord, sense necessitat d’intervenció del professor.

Han fet un primer assaig del concert amb el repertori escollit. Mentre tocava en Dídac, la Laia era l’encarregada de fixar-se en la posició dels canells, mentre que la Sara havia d’estar atenta als detalls de la partitura, per avisar-lo després de tot el que hagués passat. Tots s’han aplaudit, després d’escoltar amb molta atenció als seus companys, mentre feien la tasca que tenien assignada.

Cap al final de la classe han avançat una mica la composició que estan fent des del mes passat. Van començar escrivint un poema entre tots a partir d’una idea que els va donar en Dídac. Tan bon punt van decidir que el donaven per acabat, van començar a dedicar-hi una estona a cada classe per anar-hi posant música. En Dídac està content perquè els està quedant molt bé: La Sara es va inventar una idea genial per representar un dels elements, i mentre ho toca, ell posa el pedal i queda molt bé! Mentrestant en Pau, com que destaca des del punt de vista tècnic, pot ser molt àgil amb els dits i fa un efecte molt bonic al registre agut de l’instrument.

Al vespre, després de sopar, en Dídac decideix que abans d’anar a dormir farà un dibuix sobre l’escenari de la composició, mentre en Pau penja al moodle els materials de la classe i els comentaris sobre la feina que han de fer per la propera classe, i escriu un correu electrònic als pares dels alumnes per recordar-los que consultin aquesta informació, així com l’horari del concert de final de curs.

Amb el dibuix damunt la taula d’estudi, en Dídac somriu content de formar part d’un grup ric per la seva diversitat de perfils, sempre respectuosos els uns amb els altres, i plens de creativitat i d’amor per la música! Pensa que tenen molta sort de tenir un professor com en Pau, i quan s’adorm, somia amb el poema de la classe de piano.

Valor pedagògic i educatiu de la música

2010-09-26T13:40:00.004+02:00

L’educació musical dins el sistema escolar ha estat tradicionalment considerat “una maria” Es deia maria cada una de les assignatures que eren considerades no fonamentals ni de la mateixa categoria acadèmica que per exemple la matemàtica, les ciències de la natura, les ciències socials, la llengua... eren considerades com un mer apèndix o un afegitó gairebé innecessari i prescindible dins la seriositat bigotuda del currículum escolar. Val a dir que aquests (pre)judicis de valor no diuen gaire de la persona que els emet. Sense entrar en una apologia de la música anirem a veure’n el valor i les conseqüències beneficioses del procés del seu aprenentatge.

Per part de l’alumnat (amb independència de l’edat) aprendre, treballar i assimilar la música suposa un esforç gran de concentració i de constància que després li serà molt rendible en la resta d’estudis. La dispersió de la ment en l’excés d’informació que ara es rep per tants diversos mitjans fa que sigui necessari treballar la concentració. Tothom ha experimentat que el Sol (astre, aquí no em refereixo a la nota si bé que es nota) més o menys escalfa, tanmateix si el fem travessar una lent biconvexa (una lupa) i concentrem els raigs en un punt ben petit conclourem que allò que en principi escalfava ara crema i de valent. Així és la intel·ligència i les capacitats de la persona humana. Quan un és capaç de concentrar-se l’èxit en l’estudi i en l’aprenentatge està assegurat. En poc temps tot queda més gravat d’acord amb el grau de concentració. Per contra, cal que aquesta concentració sigui volguda, desitjada i realitzada en una posició i voluntat de relaxament. La lupa no es pot forçar, solament podem enfocar-la més o menys i no amb la mà tremolosa sinó tranquil·la i serena.
La capacitat de treball, l’atenció, la constància, la implicació emotiva que suposa l’estudi de la música prepara la màquina del cos i de la ment per a la resta de matèries.
Un altre aspecte de l’aprenentatge musical és la seva utilitat lúdica, la comprensió del ritme, la vivència (i la convivència) del ball (de saló, discoteca...) la possibilitat de treballar un o més instruments, encara que siguin senzills. Qualsevol instrument per senzill que sigui és apte per a interpretar pel cap baix una deliciosa melodia. Tothom pot crear amb més o menys encert una cançó o intentar fer un conjunt de percussió o un grupet de rock. La música, l’estructura lògica del pentagrama, de la durada de les notes, dels silencis, del tempo, el compàs, els ritmes, és tot un món que ben treballat engresca, realitza, forma i ofereix a l’alumnat unes sensacions i unes vivències dinàmiques que sols aquesta matèria pot oferir amb escreix.
Un altre punt interessant és la interiorització de tot aquest llenguatge que enriqueix la vida interior alhora que prepara l’aprenent per a tenir criteri propi i no empassar-se tot el que ofereix la societat de consum a tot aquell que es manté passiu davant la pantalla de la vida (i de la televisió). L’activitat musical és vida i vida sana. Cal saber triar la que interessa a cada moment. La que remou o la que relaxa fins al punt d’ajudar a descansar o dormir, però no pas d’avorriment.

La informàtica musical

2010-05-23T19:58:00.003+02:00

(article extret del projecte RTEE)

L’ús de les tecnologies en el món de la musica és avui dia un fet ineludible. Qualsevol composició musical que escoltem passa en algun moment de la seva transmissió per un procés tecnològic. Aquest pot produir-se en el moment de la creació, de la interpretació o de la reproducció de l’obra musical. Gràcies a l’ús d’aquestes tecnologies, la informació i la comunicació musical s’han vist ampliades de forma extraordinària en les últimes dècades.

En la docència musical l’ús d’aquests nous recursos suposen que l’ensenyament no es deslliga de les noves formes de fer i escoltar música de la nostra societat sinó tot al contrari. La seva introducció ajuda els estudiants a entendre com s’escolta, com s’ha fet i es crea la música i per tant potencia actituds més conscients i crítiques envers el fet musical.

D’aquesta manera l’ús de recursos tecnològics en l’aprenentatge musical no solament desperta l’interès per aprendre en l’alumnat, també el prepara per a incorporar-se a la societat en que viu, cada dia més tecnificada.

L’educació musical en l’ensenyament primari i secundari ha de formar el futur públic musical i crear l’afecció i el gust per la música. Al llarg de les diferents etapes educatives els estudiants han d’aprendre a escoltar (percepció del fet musical, mitjançant de l’audició i l’anàlisi musical) i fer música (expressió, mitjançant de la interpretació i la composició).

Les tecnologies són unes eines que afavoreixen aquests procediments i milloren el seu desenvolupament ja que proporcionen nous instruments i tècniques de treball inherents al propi ús de l’ordinador.

L’ús d’aquests mitjans suposa canvis en el procés d’aprenentatge i potencien un ensenyament més actiu i àgil. L’alumnat aprèn d’una manera informal i lúdica a mesura que va descobrint i assimilant els coneixements musicals, tot exercitant el pensament crític i estètic.

L'audició musical

2010-04-25T15:28:00.002+02:00

L'audició musical és un dels temes més importants per a la pedagogia musical; cada cop hi ha més interès a les nostres societats per les potencialitats cognitives, psicològiques i educatives que té escoltar música de forma activa.

L’audició és l’acte d’escoltar, d’estar atent. Desenvolupant capacitats de percepció, assimilació, comprensió i gaudi musical. La música és expressió i comunicació, per tant l’audició desenvolupa les habilitats comunicatives i receptives tant a nivell musical com extra musical. L’educació musical està canviant el paradigma tradicional de l’audició. Les noves metodologies dirigides cap a l’audició activa són cada cop més aplicades i reconegudes. La elaboració d’activitats creatives juntament amb metodologies constructivistes i l’ús de les TIC, fa que l’educació musical clàssica quedi obsoleta davant dels nous models educatius basats en l’audició, la interpretació i la creativitat.

Segons Silvia Malbarán,[1] escoltar és trobar sentit a les relacions sonores presents en un obra musical. Comprendre el discurs musical, els patrons, modes d’organització, desenvolupaments temàtics, etc. Podem per tant concebre l’audició musical com un mode múltiple i simultani de processament d’informació. Per tant, posa en joc habilitats i disposicions que integren la reflexió, el pensament constructiu, l’actitud significativa i la persistència en l’atenció.

El primer àmbit important és la percepció musical: l’audició musical entra dintre del procés d’alimentació que condueix a la interiorització de elements i materials sonors i musicals. Per a assolir l’adquisició de coneixements musicals serà necessari el domini vocal, corporal i instrumental d’aquests elements i materials a través de les diferents formes d’expressió musical.
Segons Aaron Copland,[2] hi ha tres plànols d’escolta musical:

1. Sensual: pel plaer que produeix el so en sí mateix.
2. Expressiu: busquem a la música un significat extra musical.
3. Analític: purament musical, la música existeix veritablement en quant a les notes i la seva manipulació.

Finalment cal destacar l’anàlisi musical com a forma de comprensió i discriminació del material sonor. La seva finalitat és la comprensió i enteniment per part de l’oient. Els seus components bàsics són els següents:

• So:

o Timbre: selecció, combinació, grau de contrast d’instruments i veus
o Àmbit: Tessitura, efectes especials, explotació de l’idioma, articulació en la superficie.
o Textura i trama: Duplicació, superposició, contrast de components, homofònic, cantus firmus, contrapuntístic, polaritzat (policoralitat, melodia/baix xifrat; melodia/acompanyament; sol/tutti)
o Dinàmiques: tipus, freqüència, degudes a la instrumentació a l’àmbit...

• Harmonia:

o Funcions principals: color i tensió
o Etapes de tonalitat: lineal, modal, bifocal, unificada, expandida, policèntrica, atonal, serial. Estabilitat i inestabilitat de la tonalitat...
o Relacions de moviment: esquemes interiors de modalitats, i modulacions.
o Acords: alteracions, dissonàncies, progressions, seqüències...
o Ritme harmònic: acòrdic, inflexió, ritme de tonalitat.
o Intercanvi de parts: contrapunt, imitació, cànon, fuga, estretto, augmentació/disminució.

• Melodia:

o Àmbit: mode, tessitura, vocal/instrumental.
o Moviment: graus conjunts, disjunts, salts, actiu/estable, articulat/continu, cromàtic/diatònic
o Disseny: ascendent, descendent, nivellat, ondulant, quebrat...
o Funcions: primàries, secundaries(cantus firmus, ostinato)

• Ritme:

o Ritme de la superfície: vocabulari i freqüència de durades i disseny.
o Continuum: mètrica (regular, irregular, additiu, sincopat, hemiòlia), tempo, dimensió (fracció, pulsació, motiu, subfrase, frase, període...)
o Interaccions: ritme de textura, ritme harmònic, ritme de contorn...

Referències

1. Silvia Malbrán. "Didáctica de la música". Eufonía, núm. 2, 1996, pp. 55-68 ISSN 1135-6308
2. Aaron Copland. Como escuchar la música. Ed. Fondo de Cultura Económico.

Bibliografia

• Rodolfo Barbaci. Educar la memoria musical. Ed. Recordi.

LA MÚSICA EN L'ENTORN ESCOLAR

2009-07-24T00:19:00.004+02:00

Els nens tenen una atracció irresistible cap a la música i les cançons. Com a educadors hem de ser conscients que la cançó és un dels millors canals de comunicació, d’expressió i de relació afectiva entre adults i nens.
Amb la cançó podem potenciar totes les àrees de desenvolupament del nen: la fisica, la mental i la socio-emocional.
La Cançó és diversió-joc i els nens aprenen quan juguen, quan s'ho passen bé. Incloure la cançó a l'escola suposa promoure l'interès per aprendre. Suposa incloure una estrategia "inconscient" d'aprenentatge.

14 Raons més per incloure la música en l'entorn escolar:

1· Cantar sovint a la classe ajuda a que es produeixi un estat de canvi necessari per l'aprenentatge i la concentració:

"El nostre cervell no acumula energia, necessita un constant rec sanguini que li porti oxígen i nutrients. Quan estem asseguts durant molt de temps, la sang s'estanca als nostres peus i al cul."

"Els canvis d'estat (de posició) serveixen per donar energia i aconseguir que la sang estigui novament plena d'oxígen i que flueixi cap al cervell"
Gerard Evanski – "State changes for your classroom"

2· Les investigacions evidencien que les arts musicals són part central del procès cognitiu i que impacten sobre les funcions i sistemes responsables de tot l'aprenentatge.

3· La cançó ajuda a la memorització d’aspectes acadèmics: Més del 80% de la informació que processem en el cervell ve a través de l’ oïda. Sabem que la informació rítmica i melòdica que conté la cançó s'emmagatzema d'una forma natural en la memòria per després poder ser recordada, fins i tot quan un creu que ja no la recordava.

4· La cançó crea i activa el coneixament "a priori": Aprenem més facilment quan ja coneixem alguna cosa sobre el concepte o el tema que ens volem ensenyar. La cançó és una forma perfecta de donar les bases per aquest tipus de coneixement previ, que és fonamental i crític en el procés d'aprenentatge.

5· Les cançons estimulen la creativitat i aporten una actitut positiva en l'entorn escolar.

6· La música estimula els 2 hemisferis cerebrals.

7· La música ajuda a mantenir l'atenció.

8· La cançó ajuda a donar energia a una classe aletargada al final de la setmana o del trimestre.

9· Pot ajudar a relaxar l'estrés dels alumnes més moguts de la classe.

10· Abans de començar la classe: una cançó pot ajudar a concentrar al grup.

11· La cançó pot ajudar-nos a introduir un nou tema.

12· La cançó pot també ser una activitat cloncluent que serveixi per reforçar la lliçó o el nou aprenentatge.

13· La cançó soposa una forma lúdica d’incorporar hàbits i rutines.

14· La cançó ens dona possibilitats de treballar aspectes socials, de dinàmica i de cohesió grupal.

LA PRIMERA CANÇÓ: LA CANÇÓ DE BRESSOL

2009-07-24T00:10:00.002+02:00

Vaig sentir una vegada una frase preciosa: La cançó de bressol és la comunicació per via de l’afecte. A mi també m’agrada dir: Cantar una cançó de bressol al teu fill és com dir-li 100 vegades t’estimo.
La cançó de bressol és probablement el primer contacte que tots hem tingut amb la música i probablement també amb aquest món.

Ens ofereix la possibilitat d’establir aquest vincle afectiu tant important entre mare/pare i fill, ens ajuda a potenciar les primeres pautes de comunicació, estimula una relació i comunicació recíproca. Permet a la mare/pare i a l’infant comunicar informació emocional.
Poden ajudar a regular estats conductuals de l’infant: calmar-lo, focalitzar l’atenció.
És una estimulació auditiva però pot convertir-se fàcilment en una estimulació multimodal si el que canta afegeix:

Experiència tàctil (tocar i acariciar al nadó).
Experiència a nivell vestibular (balancejar-lo i moure’s al ritme).
Experiència visual (mirada per part del nadó cap a la persona que li canta).

La cançó de bressol implica un espai de mirades, somriures, gestos... aquest desig de disfrutar del nadó, i alhora, ens ajuda a entendre'l, observar les seves reaccions, moviments i començar a comprende'l i a interpretar-lo.

“Totes les mares canten als seus fills o, millor dit, totes les mares que desitgen els seus fills canten per ells i els nadons escolten aquest cant encara que siguin sords, el necessiten escoltar per al seu desenvolupament.”

Característiques de la cançó de bressol:

sedant i confortable,
tempo regular,
dinàmiques constants,
pulsació lenta,
pocs instruments, (normalment els melòdics en freqüencies agudes),
veu suau, (no vibrato),
volum constant i baix,
instruments sedants: corda- aire,
forma i estructura organitzada.

Per a pares que no saben o no recorden cançons de bressol poden optar per cantar altres cançons familiars, poden ser les seves cançons favorites en tempo lent i amb una veu suau. D’aquesta manera transmeten les seves preferències culturals i personals al seu fill.
El fet de fer servir la veu de la mare o del pare és important, és una veu familiar per al nen i està comprovat que els nadons prefereixen el directe que l’enregistrament. Si els pares no s’atreveixen a cantar poden utilitzar l’enregistrament com a suport i cantar a sobre i també per aprendre o reforçar el repertori.
Des d'aquest moment podem fer servir la personalització, és a dir, incorporar el nom del nadó a la cançó.

Per què música?

2009-07-24T00:06:00.002+02:00

(Article publicat a la revista “Viure en Família”)

En certa manera, tots intuïm o sabem que la música i l'educació musical poden ser bones per al nostres fills. Però les investigacions dutes a terme sobre la influència de la música en l'ésser humà ens aporten dia a dia noves i sorprenents dades de com la música pot incidir de manera molt positiva en el desenvolupament de l'infant, des del naixement i fins i tot abans de néixer.

Abans de néixer
A partir del cinquè mes de gestació, el nadó està preparat auditivament per rebre informació. És en aquests moments quan inicia els primers impulsos de comunicació amb el seu entorn i comença a emmagatzemar missatges i dades. És d'una importància vital que el missatge sonor que rebi el nadó en aquests primers moments de comunicació intrauterina el facin sentir estimat, tranquil i segur. Els especialistes apunten que en aquests moments l'audició de peces musicals amb un caràcter relaxant i tranquil·litzador pot ser força beneficiós, però encara ho és més la veu de la mare cantant al seu fill.

Primers anys de vida
És imprescindible per al desenvolupament òptim del nen que durant els primers anys de vida hi hagi una estimulació sonoromusical. En aquests moments, l'estimulació musical produeix un efecte molt avantatjós en l'infant: l'ajuda a desenvolupar tant les seves capacitats físiques com les intel·lectuals. Es considera que l'apropament a la música des de les primeres edats pot afavorir la capacitat de concentració i protenciar la memòria i la creativitat.

Música i llenguatge
Algunes investigacions han demostrat que una bona discriminació auditiva del so musical beneficia l'aprenentatge de la lectura i l'adquisició del llenguatge.
Un dels primers estudis publicats en aquest sentit va ser el de Hurwitz, Wolff, Bartnick i Kokas (1975), en el qual van comparar un grup de nens que rebien classes de música, amb un altre grup control de les mateixes caraterístiques que no en rebia cap d'especial.
El primer grup, que havia rebut classes de música cinc dies a la setmana durant tot un any, en metodologia Kodaly (basada en l'escolta i el reconeixement d'idees musicals) va ser superior: va obtenir resultats millors i força significatius en els tests de lectura, respecte a l'altre grup.

Música i intel·ligència
Un estudi recent apunta que les classes de piano ajuden els alumnes en edats preescolars a desenvolupar el raonament espai-temps, raonament que els ajudarà, en un futur, a ser millors en les àrees de matemàtica, ciència i enginyeria. L'estudi es va dur a terme amb tres grups de nens diferents: el primer va rebre classes de piano; el segon d'informàtica i el tercer no en va rebre cap d'especial. Els nens que havien rebut classes de piano van obtenir resultats millors que els altres dos grups.

També l'investigador Gordon Shaw mostrava que escoltar música de Mozart pot donar, a curt termini, una millora de resultats en els tests de raonament espacial en adolescents estudiants.

Sembla ser, segons aquestes i altres investigacions, que la música treballa en les mateixes estructures inherents en el cervell que es fan servir, per exemple, en la matemàtica i la ciència.

Per què estudiar música?
Aquests són alguns dels avantatges que l'estudi musical pot proporcionar:

· L'estudi de la música reforça el treball en grup, les habilitats comunicatives i la creativitat.

· El procés d'aprendre a tocar un instrument millora el desenvolupament del cervell i el de tot el sistema neurològic.

· Els estudiants de música són millors en lectura, matemàtica, autodisciplina i concentració.

· A més a més, està demostrat que la pràctica instrumental augmenta la coordinació, la memòria i també aporta millores en la vista i l'audició.

Així doncs, veiem que la música té un extraordinari poder per influir en nosaltres des del punt de vista físic, mental i emocional. És una manera d'expressió, de comunicació, d'art que ha omplert la humanitat des dels seus orígens. Hem vist com els nostres fills reaccionen davant de la música, gairebé intuïtivament, com gaudeixen i com s'ho passen bé amb els estímuls musicals. Si captem la mirada d'un nadó escoltant música, d'un nen ballant o cantant, ens adonarem que els nens hi estimen i hi gaudeixen d'una manera natural. Com a famílies, podem enriquir molt la vida dels nostres fills si aconseguim que aquesta estimació natural vagi creixent. Apropar la música als nostres fills hauria de ser un compromís cultural i social. Però, per si aquestes raons no són prou importants, avui sabem -ho he repetit en més d'una ocasió- i no cal oblidar-ho, que la música pot influir avanatatjosament en la intel·ligència, la creativitat, la memòria, el llenguatge, l'autodisciplina, la concentració... És cabdal que no deixem passar per alt tots aquests beneficis.

La música un mitjà de comunicació...

2009-07-23T23:58:00.002+02:00

LA MÚSICA UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ IDEAL
PER RELACIONAR-SE AMB ELS MÉS PETITS
(Article publicat per Essential Baby)

"La música: un mitjà de comunicació ideal per relacionar-nos amb els més petits"

Un dels beneficis més importants de la música és que ens ofereix la possibilitat d’apropar-nos i comunicar-nos amb els nostres nens d’una manera memorable i única. Des de la meva experiència professional, la cançó és un d’aquells recursos màgics que ens ajuden a educar i, sobre tot, a establir vincles afectius importants amb els nostres petits.

A través de la cançó podem influir pràcticament en totes les àrees del desenvolupament infantil.

Sempre motivo als pares perquè cantin als seus fills, inclús abans que neixin. Avui sabem que a partir de la setmana 20 de gestació, el nadó ja té el seu primer sentit preparat per connectar-se amb el món: l’oïda. La primera informació que el nadó rep del món és auditiva i per això és tant important que utilitzem la música, i en especial la veu, per iniciar la nostra relació amb el bebè. Les cançons de bressol són, naturalment, les ideals per començar a cantar als nostres infants i establir aquells vincles dels que parlàvem.

Les cançons de bressol s’han anat utilitzant al llarg de la història i en totes les cultures per produir confort i estats de calma. Cantant-les als nostres nadons també potenciem les primeres pautes de comunicació i, a més, ens ajuden a regular estats conductuals del petit en els seus primers mesos de vida, calmant-lo i focalitzant la seva atenció.

Cantar cançons de bressol és una estimulació auditiva que potencia el sentit musical, però també sovint es converteix en una estimulació multisensorial: visual, perquè el bebè concentra la seva mirada en la persona que li canta; tàctil, perquè el toquem i acaronem, i també vestibular (equilibri), perquè el balandregem i movem seguint el ritme de la música.

El mateix ocorre quan comencem a cantar-los altre tipus de cançons. L’oportunitat que ens ofereix la música per comunicar-nos amb ells fa possible que a través d’ella podem intervenir d’una forma eficaç en moltes àrees importants del seu desenvolupament.

Molts pares creuen que no són capaços de cantar o que ho fan molt malament. Tots tenim capacitats musicals i creatives, només hem de fer un petit esforç i demostrar-nos a nosaltres i als nostres fills que junts podem gaudir i aprendre molt amb la música.

La improvisació musical

2007-12-07T22:30:00.004+01:00

Quantes més notes té un acord, més dissonàncies admet en la melodia. Per tant, serà molt més fàcil improvisar sobre acords amb moltes tensions (sèptimes, novenes, etc.) que sobre acords triades. En realitat, la complexitat d’una bona base facilita enormement la tasca de l’improvisador, perquè obre i tanca les portes de la llibertat. És fàcil oblidar que la música es fa de baix a dalt i que, per tant, el discurs de l’improvisador de melodies ja està dictat, en certa manera, per la mateixa música. Dues tècniques bàsiques que l’improvisador ha de dominar són la repetició i la capacitat de reacció. Per això la improvisació afavoreix els processos d’adaptació, els estimula i els educa. Quan has tocat alguna cosa, ja no pots tornar-la a tocar, perquè honestament no pots dir que estàs improvisant quan repeteixes alguna cosa que ja has fet anteriorment. D’altra banda, per a tocar un instrument cal tenir una tècnica i això vol dir que, abans de tocar, el músic haurà de desenvolupar aquesta tècnica. Quan algú vol demostrar o donar entendre la vàlua d’un determinat artista sentim sovint afirmacions d’aquesta mena: “això que fa és molt difícil” o “hi ha molt poca gent que sigui capaç de fer això” o “cal estudiar molt per a fer això”, quan tots sabem que no sempre es cert. El valor de l’art no està ni en la dificultat, ni en l’esforç, ni en la quantitat de persones capaces de fer-ho... sinó en el seu significat, que és independent de tot això. Perquè molts alumnes són incapaços d’interpretar coses que no tenen una especial dificultat per a ells (tècnicament) però en canvi sonen infantils o mal tocades? Per què, en canvi, músics madurs són capaços de tocar coses molt senzilles amb aquella pinzellada autènticament artística, amb aquella elegància, amb la sobrietat i la precisió que caracteritzen l’obra d’art ben feta? Hi ha una manca de domini tècnic que improssibilita això? Una manca de capacitat intel.lectual? Crec que amb les activitats d’improvisació i de moviment treballem l’aspecte purament expressiu i artístic de la música, aillant-lo d’aspectes tècnics i teòrics. No podem planificar els resultats de cadascuna de les sessions, de la mateixa manera que no podem anticipar-en els resultats. La improvisació és un vehicle d’aprenentatge permanent i sempre posterior a la vivència.

Les Escoles de Música

2007-12-03T00:26:00.000+01:00

A les escoles de música s’hi imparteix, o s’hi hauria d’impartir, una gran diversitat de programes i de músiques i han de poder escolaritzar alumnes d’edats diverses. Això les fa úniques a cadascuna d’elles. Per això es va prendre la decisió de desregular el grau elemental. Per tant, el nivell elemental (que alhora sol ser una adaptació del currículum de grau elemental, no vigent a Catalunya) és un punt de referència, però no pot esdevenir l’única programació del centre. Cal dir, també, que els “programes” que consten en els convenis entre els titulars i el Departament d’Educació no s’han de prendre com a tals, sinó com a mòduls de càlcul; de fet se’n proposa el canvi de nom per què no hi hagi malentesos. Es proposarà, d’acord amb les entitats municipalistes una reforma dels percentatges que s’especifiquen i la possibilitat que les classes d’instrument, quan el centre ho cregui oportú, puguin ser de més d’un alumne alhora.

L'Ensenyament de la Música

2007-12-03T00:20:00.001+01:00

Com és sabut, la LOGSE plantejava unes quantes novetats importants respecte al sistema anterior del "pla del 66", i una és l'acostament dels ensenyaments de règim especial als ensenyaments de règim general, dotant-los, això sí, de l'estructura que han de tenir per la seva idiosincràsia. I això em sembla especialment important si pensem en l'interès general, en la formació de la nostra gent. Encara que algú hi pugui ser reticent, crec que, si en sabem fer una bona aplicació, tot plegat està pensat per elevar el nivell pedagògic i didàctic de l'ensenyament de la música. Quin esperit hi ha darrera de tot això? Tothom té al cap exemples de nois i noies que han deixat la seva formació complementària, concretament de música, per avorriment. Algú podria pensar que potser es tracta de persones sense massa interessos en aquest camp i que ha estat això el que els ha fet desistir. Així i tot, i deixant de banda els exemples concrets, crec que ningú hauria de deixar cap d'aquests ensenyaments perquè n'està fastiguejat. Al contrari, ha de poder desenvolupar les seves capacitats, per mínimes que siguin, fins al màxim de les seves possibilitats, per al seu propi gaudi i per a la seva formació. La majoria, per tant, hi han de seguir un camí amateur i uns quants, molt pocs comparativament parlant, s'han de professionalitzar. Tots per ser una mica més feliços. Ja sé que parlar de felicitat, un valor tan intangible, pot semblar xocant, però crec que malgrat tot és un concepte que hem de tenir present en l'horitzó de la gestió educativa. Treballem perquè tots els nens i nenes i tots els nois i noies tinguin una formació tan rica com sigui possible, amb la qual puguin controlar el seu propi destí. I això ajuda indubtablement a ser més feliç.

Educació Musical

2007-12-02T23:07:00.005+01:00

L’aplicació de la nova ordenació educativa ha incorporat plenament la música en
l’educació bàsica de tots els nois i noies (recordem que en el sistema anterior no era
així). Aquesta incorporació té diferents objectius i graus segons que es tracti de
l’educació infantil, primària, secundària obligatòria o batxillerat. Es parteix de l’àrea
d’Intercomunicació i llenguatges a l’educació infantil, per passar a la música amb
entitat pròpia a l’educació primària fins a arribar a l’àrea de Música a l’educació
secundària obligatòria. En totes les etapes, la finalitat educativa de la música va
molt lligada al ple desenvolupament de les persones, al coneixement, a la
comunicació, al creixement de la capacitat per gaudir de les manifestacions
artístiques, per projectar-se sota els aspectes d’autonomia i creativitat.
Queden ja fora de lloc antigues concepcions que deixaven la formació bàsica en
música únicament per a petites minories, tot considerant-la en alguns casos gairebé
només un element de distracció. Incorporada la música al currículum ordinari de tots
els estudiants, el seu coneixement i la seva pràctica poden arribar a ser generals,
però també es presenta el repte de fer possible una formació més especialitzada en
música simultàniament a la formació general.

(Veure: coralbell-lloc.blogspot.com)