Com és sabut, la LOGSE plantejava unes quantes novetats importants respecte al sistema anterior del "pla del 66", i una és l'acostament dels ensenyaments de règim especial als ensenyaments de règim general, dotant-los, això sí, de l'estructura que han de tenir per la seva idiosincràsia. I això em sembla especialment important si pensem en l'interès general, en la formació de la nostra gent. Encara que algú hi pugui ser reticent, crec que, si en sabem fer una bona aplicació, tot plegat està pensat per elevar el nivell pedagògic i didàctic de l'ensenyament de la música. Quin esperit hi ha darrera de tot això? Tothom té al cap exemples de nois i noies que han deixat la seva formació complementària, concretament de música, per avorriment. Algú podria pensar que potser es tracta de persones sense massa interessos en aquest camp i que ha estat això el que els ha fet desistir. Així i tot, i deixant de banda els exemples concrets, crec que ningú hauria de deixar cap d'aquests ensenyaments perquè n'està fastiguejat. Al contrari, ha de poder desenvolupar les seves capacitats, per mínimes que siguin, fins al màxim de les seves possibilitats, per al seu propi gaudi i per a la seva formació. La majoria, per tant, hi han de seguir un camí amateur i uns quants, molt pocs comparativament parlant, s'han de professionalitzar. Tots per ser una mica més feliços. Ja sé que parlar de felicitat, un valor tan intangible, pot semblar xocant, però crec que malgrat tot és un concepte que hem de tenir present en l'horitzó de la gestió educativa. Treballem perquè tots els nens i nenes i tots els nois i noies tinguin una formació tan rica com sigui possible, amb la qual puguin controlar el seu propi destí. I això ajuda indubtablement a ser més feliç.Currículum
PÀGINES WEB DE RECURSOS MUSICALS
“Sense la música als nens els faltarà alguna cosa”
L'Efecte Mozart
Hola a tots, es crea un apartat per poder realitzar tot tipus de consultes referents a l'Ed.Musical
L'Ensenyament de la Música
Com és sabut, la LOGSE plantejava unes quantes novetats importants respecte al sistema anterior del "pla del 66", i una és l'acostament dels ensenyaments de règim especial als ensenyaments de règim general, dotant-los, això sí, de l'estructura que han de tenir per la seva idiosincràsia. I això em sembla especialment important si pensem en l'interès general, en la formació de la nostra gent. Encara que algú hi pugui ser reticent, crec que, si en sabem fer una bona aplicació, tot plegat està pensat per elevar el nivell pedagògic i didàctic de l'ensenyament de la música. Quin esperit hi ha darrera de tot això? Tothom té al cap exemples de nois i noies que han deixat la seva formació complementària, concretament de música, per avorriment. Algú podria pensar que potser es tracta de persones sense massa interessos en aquest camp i que ha estat això el que els ha fet desistir. Així i tot, i deixant de banda els exemples concrets, crec que ningú hauria de deixar cap d'aquests ensenyaments perquè n'està fastiguejat. Al contrari, ha de poder desenvolupar les seves capacitats, per mínimes que siguin, fins al màxim de les seves possibilitats, per al seu propi gaudi i per a la seva formació. La majoria, per tant, hi han de seguir un camí amateur i uns quants, molt pocs comparativament parlant, s'han de professionalitzar. Tots per ser una mica més feliços. Ja sé que parlar de felicitat, un valor tan intangible, pot semblar xocant, però crec que malgrat tot és un concepte que hem de tenir present en l'horitzó de la gestió educativa. Treballem perquè tots els nens i nenes i tots els nois i noies tinguin una formació tan rica com sigui possible, amb la qual puguin controlar el seu propi destí. I això ajuda indubtablement a ser més feliç.
